En l’última part del Würm III i durant l’interestadial Würm III-IV, es a dir, entre el 22000 i el 17000 BP aproximadament, es va desenvolupar a Europa occidental, i més concretament en la Península Ibèrica i a França, la cultura solutriana, verdader punt d’inflexió en la seqüència del Paleolític superior d’esta zona. El Solutrià suposa un canvi notable en la composició i tipologia de l’instrumental lític, fet que es plasma en la utilització del retoc pla per a la fabricació de puntes que no tenen antecedents. Esta tècnica requereix d'un perfecte domini de la talla lítica i pot estar combinat amb el tractament tèrmic de la matèria.